S'entén com a orgasme la sensació de plaer físic intens i d'alliberament de tensió de manera momentània, que va acompanyat de contraccions rítmiques involuntàries dels músculs perivaginals i perineals. Durant l'orgasme, l'úter també mostra contraccions, però les dones en són menys conscients.
Hi ha diferents orgasmes, els més coneguts són l'orgasme vaginal i l'orgasme clitorià, però hi ha una àmplia varietat d'orgasmes.
- Orgasme clitorià: al clítoris es troben més de 8000 terminacions nervioses i és una zona de fàcil accés.
- Orgasme vaginal: només el 30% de les dones obtenen orgasme amb la penetració, aconsegueix arribar a l'inici de la vagina (zona rugosa) i estimular-la.
- Orgasme uterí: és el menys conegut, és quan l'úter s'eleva i deixa accés a la part posterior de la vagina.
- Orgasme mixte: és la combinació de l'orgasme vaginal amb el clitorià, on hi ha una concentració més gran de terminacions nervioses i permet gaudir d'una penetració profunda.
- Orgasmo múltiple: ocorre quan una dona té diversos orgasmes, un darrere l'altre, en el mateix moment de la relació sexual.
Hi ha moltes dones que es caracteritzen per la dificultat d experimentar l orgasme i/o la intensitat marcadament reduïda de les sensacions orgàsmiques, després de la fase d excitació. La dificultat per assolir l'orgasme després de l'estimulació sexual, se'n diu anorgàsmia.
Entre el 5% i un 40% de la població espanyola femenina té anorgàsmia en una de les quatre formes que es poden presentar:
- Anorgasmia primaria: la dona mai no ha tingut un orgasme ni amb coit ni amb masturbació.
- Anorgàsmia secundària o adquirida: en una època la dona va obtenir els orgasmes, però ara té dificultats per obtenir-los, deixa d'experimentar-los de forma sistemàtica.
- Anorgàsmia situacional: quan la dona només arriba a l'orgasme en certes circumstàncies, com en el sexe oral o la masturbació.
- Anorgàsmia generalitzada: quan la dona no és capaç d'assolir l'orgasme mitjançant cap procediment.
Val a dir que un percentatge molt baix de les dones que experimenten les seves primeres relacions sexuals obtenen orgasmes. Sobre el 50% de les dones ho aconsegueixen el primer mes de la relació i el 80% de les dones al final del primer any.
Cal tenir en compte que els factors culturals poden influir en la manera de veure el sexe i els prejudicis al voltant del cos. El desig sexual femení està mal vist en certes cultures fins i tot actualment, on les dones només s'han de centrar a donar plaer sexual però no a rebre'l, cosa que comporta el desconeixement del propi cos i el sentiment que no tenen dret ni mereixen sentir plaer.
Quan es pateix anorgàsmia pot ser per dues causes, les físiques i les psicològiques. Les físiques vénen relacionades amb malalties com la diabetis o trastorns neurològics, alteracions hormonals o com a conseqüència del consum d'algun fàrmac. En canvi, hi ha una gran part de les dones que pateixen anorgàsmia per causes psicològiques, com ara la depressió, l'ansietat, traumes provocats per abusos sexuals o emocionals del passat, estrès, manca d'autoestima, una educació sexual rígida, tensió, estrès , baix desig sexual per la parella, etc.
Cada cas es treballa de manera diferent perquè per a cada persona es treballa amb un pla terapèutic individualitzat. Però cal tenir en compte que hi ha algunes tècniques generalitzades per a cada tipus de disfunció sexual, com l'anorgàsmia.
Per poder tractar l'anorgàsmia cal conèixer i experimentar les zones erògenes que canvien en cada dona i quin tipus de fantasies o desitjos són les que la complauen. El o la terapeuta donaran indicacions segons els objectius terapèutics establerts pel pacient a les primeres sessions de teràpia i en base a aquests objectius s'aniran donant diferents tasques que inclouran exercicis per anar realitzant, com podrien ser per exemple la focalització sensorial, l'intercanvi de postures sexuals, els exercicis de Kegel, tècniques de relaxació, entre d'altres.
Anna Macián
Per a més informació només has de contactar amb nosaltres a: info@psicocenter.net
Català 
Español