La por del fracàs. Una de les principals dificultats que ens trobem els éssers humans és la gestió eficient de les nostres emocions. Aquesta dificultat parteix de la pràcticament nul·la formació emocional que rebem des de petits. Ja sol ser a l'edat adulta quan aquest desconeixement deriva en patiment i alguns decideixen buscar ajuda i aprendre a manejar les emocions d'una manera saludable.
Per la meva vivència personal, així com derivat de la meva experiència terapèutica, m'adono que un dels principals efectes d'aquesta pobra educació emocional és el desconeixement sobre com bregar amb aquelles emocions que tradicionalment han estat considerades com a negatives, com la por o la tristesa .
En este artículo nos centraremos en la emoción del miedo, i en particular en la por del fracàs. La majoria de nosaltres vivim amb multitud de pors a la nostra ment; la por al fracàs, la por de no estar a l'alçada, la por al conflicte, la por al rebuig, la por a l'abandonament, la por de no complir amb les expectatives socials o dels nostres pares, família, amics, etc… són alguns. No és gens estrany que aquestes pors convisquin amb nosaltres, ja que el nostre cervell està dissenyat per assegurar la nostra supervivència, convertint-se en un eficient detector d'amenaces. No obstant això, en una realitat com la nostra, la majoria de perills davant dels quals s'activa la por han passat de ser reals, com enfrontar-se a un animal salvatge que seria una por que s'activa davant d'un perill real i present, a tenir por a projeccions futures de la nostra ment; com per exemple quan rebem una trucada del nostre cap i imaginem que serem amonestats que seria una por com a projecció d'alguna cosa que succeirà en el futur però q parteix més d'una fantasia/creença que no d'una amenaça real.
Deixar que aquestes pors ens controlin suposa una seriosa limitació a la nostra vida, així com un perjudici per a la nostra autoestima. Moltes d'aquestes pors parteixen de creences errònies i limitants sobre nosaltres mateixos i sobre les nostres capacitats, que prenen forma a través del nostre jutge intern. El jutge intern és aquella veu interior que ens persegueix a tota hora dient-nos que no som adequats, o que no som prou bons per assolir les nostres metes. Pel jutge intern res del que fem sembla suficient, ja que la seva actuació es fonamenta en un ideal del jo que a la pràctica ningú no pot assolir. Aquest jutge emet un judici implacable i sense pietat sobre nosaltres, que sens dubte perjudica la nostra autoestima sinó sabem com manejar-ho.
Una de les pors que sovint apareixen a les sessions de teràpia és la por al fracàs. En aquesta por, el principal temor és el de decebre les expectatives personals i fins i tot les que ens imposa la societat. Aquesta por sol manifestar-se de manera dual; d'una banda a partir de la incertesa sobre si serem capaços d'assolir una meta determinada. D'altra banda, en molts casos també resulta complicat definir aquesta meta i la manera com assolir-la.
L'origen de la por del fracàs també difereix segons cada persona. De vegades la por procedeix de la infància i d'un entorn familiar molt estricte. En aquests ambients el nen rebia el missatge que mai no estava a l'alçada de les expectatives parentals. De vegades aquestes expectatives estaven clarament definides, però en altres casos el nen simplement sentia que no n'hi havia prou a ulls dels seus pares, sense saber on havia d'arribar i com fer-ho, per aconseguir el tan anhelat reconeixement parental.
Altres vegades la por al fracàs sorgeix arran d'un esdeveniment traumàtic a la vida de la persona, com pot ser un acomiadament laboral o un abandonament de parella. A partir d'aquesta vivència traumàtica la persona adopta la creença que no n'hi ha prou, o bé que hi ha alguna cosa inadequada en si mateixa que ha provocat aquesta situació. Un exemple del que acabem de comentar és culpabilitzar-se per haver estat abandonats per la parella. En conseqüència, ia partir d'aquest abandó, la persona manté la creença que degut a les seves imperfeccions li serà impossible trobar una parella nova. En aquests casos, la por de fracassar en la relació es consolida mitjançant múltiples mecanismes reactius davant la idea de tornar a tenir parella. Un exemple són aquelles persones que sempre troben defectes en els possibles pretendents a ser parella, justificant així la seva solteria.
Finalment, ens trobem amb la creença errònia que moltes persones mantenen que el món ha de ser just. El terme justícia varia d'una persona a una altra, però l'autoengany parteix de la creença de no concebre que altres persones puguin mantenir valors i creences diferents dels nostres. Així mateix, aquest autoengany sorgeix de la creença que podem controlar tot allò que ens passa, quan en realitat sempre hi ha factors externs que escapen del nostre control, però que indubtablement condicionen la nostra vida.
Quan la realitat ens ensenya que el món sí que pot ser injust amb nosaltres, la resposta sol ser culpabilitzar-nos per no haver fet les coses millor. Un exemple d'això és aquella persona que davant d'un acomiadament laboral comença a donar voltes a totes les coses que creu que ha fet malament, culpabilitzant-se per l'acomiadament. Aquestes persones vinculen erròniament la seva capacitat i aptituds personals amb l'acomiadament quan en la majoria d'ocasions no és així.
En paraules d'una pacient que havia estat acomiadada de la feina; “m'han acomiadat perquè sóc una inútil, no valc per res”. En este caso la paciente cuestionaba su valor como persona y su identidad personal, en relación a la experiencia traumática que había vivido, cuando en realidad esa relación de causa-efecto que ella establecía solo existía en su mente.
L'acomiadament no només generava a la pacient un dolor pel que ella considerava un fracàs, sinó també l'aparició del temor a tornar a fallar en el proper treball. Aquesta creença pot arribar a convertir-se en una autoprofecia que s'acaba complint, si la persona es deixa endur pel missatge de la seva por.
Les accions principals d'una persona que viu sotmesa a la por del fracàs solen ser les següents:
- Mantenir una actitud passiva i evitació. La persona se sent molt poc vàlida i amb escassos recursos personals, per això limita seriosament les seves expectatives i metes, ja que no es creu capaç d'assolir-les. L'evitació acostuma a ser un mecanisme utilitzat per aquestes persones. Tot i que en un primer moment l'evitació pot generar cert alleugeriment en la persona, la realitat és que es converteix en una autotrampa. Aquest parany resulta que a mesura que passa el temps, el nombre de situacions i circumstàncies a evitar són cada vegada més grans, ja que la persona no se sent capaç de sortir-ne triomfadora. L'evitació mantinguda en el temps perjudica seriosament l'autoestima i l'autoconfiança.
- Demanar ajuda i delegar tasques. Com que l'individu se sent incapaç d'assolir els seus objectius, i davant de la por de fracassar, la persona reacciona demanant ajuda a algú perquè actuï al seu lloc. Com en l'evitació, aquesta actitud alimenta la creença d'inaptitud pròpia i, en conseqüència, augmenta la por del fracàs.
- Renunciar. Davant la creença errònia de fracàs, que arriba a vivenciar-se com una certesa indiscutible, la persona acaba renunciant a moltes de les seves ambicions. D'aquesta manera, l'individu deixa de lluitar per assolir els seus objectius. Aquesta renúncia pot començar a una àrea determinada de la persona i amb el temps estendre's a la resta de sectors de la seva vida.
- Sobrecompensació La por del fracàs pot portar la persona a desenvolupar una actitud contrafòbica, a partir de la qual l'individu se sobri esforça per evitar allò que més tem. Un exemple el tenim en aquell treballador que per por de fracassar comença a obsessionar-se amb la seva feina, abandonant la resta d'àrees de la seva vida i descuidant la seva salut. Curiosament, l'actitud contrafòbica que pren la persona, en comptes d'allunyar-la de la probabilitat que la seva pitjor fantasia es faci realitat, allò que acaba provocant és tot al contrari.
Si et sents identificat/da amb la por al fracàs i les limitacions que aquesta por genera, la psicoteràpia és un recurs ideal que et permetrà superar aquesta por i aprendre a gestionar les emocions de manera saludable.
«Es imposible vivir sin fracasar en algo, a menos que vivas tan cuidadosamente que dé lo mismo que estés viviendo. Y en ese caso habrás fracasado por defecto».
J.K. Rowling
Per a més informació o consultar qualsevol dubte si us plau envieu un mail a: info@psicocenter.net
Català 
Español