La disfunció erèctil està en boca de tot el món pel seu impacte cada vegada més gran a la població més jove.
La disfunció erèctil és una malaltia multifactorial que incorpora tant causes vasculars, neurogèniques, hormonals, anatòmiques, psicològiques i emocionals. En l'aspecte dels factors psicològics, poden generar ansietat a l'acte sexual, la pèrdua d'autoestima; cosa que pot arribar a la depressió o l'estrès. Segons Cabello (2010), els homes acostumen a no explicar-ho fins que troben una solució, aparentant un distanciament i no comunicar-ho a les persones més properes.
La disfunció erèctil ha anat evolucionant amb els anys; anteriorment l'home només estava preocupat per la seva pròpia satisfacció, però amb els anys ha anat evolucionant, i ha adquirit més responsabilitat el plaer sexual femení i d'aquesta manera neix el terme ansietat per execució. Amb què es defineixen els factors generadors d'ansietat, resumits en quatre punts fonamentals:
- Temor al fracaso con la sensación de no actuar de manera adecuada con la pareja sexual.
- Obligación de los resultados; teniendo la necesidad de dar la respuesta que todo el mundo se espera, tener una ereción de calidad que permita la penetración prolongada y/o satisfactoria para la pareja.
- El altruismo excesivo; estar excesivamente pensando en la satisfacción de la otra persona más que la del propio cuerpo.
- La autoobservación; que se lleva a cabo observando el pene para ver si funciona.
Segons el model de disfunció erèctil de Barlow dels homes que pateixen disfunció erèctil el 54% pateixen ansietat generalitzada. Amb la qual cosa té una relació bidireccional; és a dir, la manca d'erecció provoca l'ansietat i l'ansietat indueix a la disfunció erèctil. Amb això comporta, que si hi ha dubtes sobre la resposta erèctil es porta a terme l'autoobservació que es divideix en dos:
- En la primera surge la ansiedad por culpa de cogniciones negativas, por ejemplos pensamientos: no irá bien, no tendré erección, no daré la talla, no estaré a la altura, soy un fracaso, tengo un problema, etc.
- En la segunda hay una pérdida de atención del momento actual que envuelve todo el acto sexual, la persona no se centra en el erotismo o en la observación ni se tiene en cuenta el placer de los preliminares o del aumento del deseo al ver si mi pareja utiliza lencería sexi, o de si me acaricia. Ya que existe una desconexión sobre el objetivo central que es la obtención del placer sexual.
Totes dues comporten un fracàs erèctil.
L'estrès per l'àmbit social, laboral o personal afecta al terreny sexual. És habitual que un nivell enèrgic elevat provoqui estrès i això no ajudarà a l'erecció i com l'estrès afecta la producció de prolactina provocarà una disminució del desig.
Entre el 42,1% i el 48,3% dels pacients que pateixen diversos tipus d'estrès, també pateixen estrès laboral i ansietat. Aquests pacients que pateixen disfunció erèctil i estrès es troben per sota dels 55 anys.
Muchos de los pacientes que tienen disfunción eréctil, tienen ansiedad tanto psicológica como física, con la cual cosa, el estrés puede aumentar la producción de cortisol endógeno, hormona que responde al estrés y provoca una disminución de la testosterona, hormona del hombre que es importante para el deseo sexual y la apariencia física de un hombre.
Per a més informació o consultar qualsevol dubte si us plau envieu un mail a: info@psicocenter.net
Català 
Español